La SEUestà emplaçada a una altitud de 238 metres sobre el nivell del mar i a 40 metres del riu Cardener, i és la primera imatge que la ciutat regala al visitant que hi arriba pel cantó sud. A principis del segle XIV, el consell de la ciutat va decidir-ne la construcció en substitució de la petita església d'estil romànic. El 1322 es contracta l'arquitecte Berenguer de Montagut, i el 1328 es posa la primera pedra. Es va començar a treballar per la part de l'absis amb les set capelles radials i els dos portals. Una segona fase constructiva (entre 1353 i 1425) va alçar els tres trams de nau amb les seves capelles laterals i en els darrers anys les obres van ser dirigides pel mestre Arnau de Vallers amb un llarg període d'inactivitat en la fase més crítica del segle XV. Les obres es reprengueren el 1480. El mestre Martí d'Ibar va construir els dos trams que faltaven i el definitiu mur de ponent, amb la gran rosassa. En 1488, hom pot considerar acabada la part fonamental de la Seu; el 1529, el campanar; el 1657, la capella del Santíssim, vora la paret de ponent; i, ja en el segle XX (entre 1915 i 1934), es van fer les obres del portal principal de ponent.
Hi ha qui veu en la Seu un exemple de temple de tres naus de diferent alçària i sense capelles mentre que altres la consideren d'una sola nau però amb capelles intercomunicades a través d'uns arcs extraordinàriament amples i elevats. Aquest és, sens dubte, un interès arquitectònic afegit. La basílica està dividida internament per divuit pilastres i té una trentena d'amplis finestrals. Amida 68 m de llargària, 33 m d'ample i 30 m d'alt. La nau central té 18,3 m d'amplària i el campanar s'eleva 50 m i escaig. El conjunt arquitectònic que es pot visitar es complementa amb una torre mirador damunt dels claustres.
Aqui tens una imatge de la seu.
El segon lloc que visitarem, i un altre d'important és la cova de Sant Ignasi:
La Cova de Sant Ignasi és un conjunt arquitectònic d'una església barroca més el modern i enorme edifici neoclàssic del seu costat, que constitueix juntament amb el Pont Vell romànic i la silueta gòtica de la Seu, una de les imatges clàssiques de l'entrada a la ciutat de Manresa.
Aquí tens una fotografia de la cova.
Jo personalment, et volia ensenyar el Parc de l'agulla, que es un parc molt gran de Manresa.
Parc de l'Agulla és el llac artificial on desemboca la Sèquia de Manresa. Va entrar en funcionament per les festes de la Llum de l'any 1977 i va ser remodelat el 1986. És l'espai lúdic preferit per molts manresans, sobretot els caps de setmana.
Es una imatge del Parc de l'Agulla.
L'ultim que voldré ensenyar-te es la part mes important pels joves, que es el passeig, que alla es on hi han gairebé totes les botigues de Manresa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada